El poema del paisatge

El poema del paisatge
27 Març 2018

Els pobles de la Vall del Corb li deuen molt al riu que els uneix, el riu ha marcat la seva història i el seu paisatge. El Riu Corb, esquifit a l'hivern i amb més força a la primavera, dóna caràcter a la vall i a ell està dedicat aquest poema guanyador, l'any 1947, dels Jocs Florals de Vallfogona de Riucorb. El poema és de mossèn Ramon Bergadà i va ser musicat per Francesc Brunet i Recasens. Actualment aquesta cançó és coneguda per tots els habitants de la vall que se l'han fet seva i l'han convertida en part del seu patrimoni immaterial. Llegir-la és fer un itinerari, a través de les seves estrofes, pels pobles d'aquest bonic racó de món.

Si voleu escoltar el poema musicat, feu una ullada a:
Poema musicat

LO RIU CORB
( cançó segarrenca )

Del bell cim de les muntanyes
De Segarra tot baixant
Quines corbes més estranyes
Que fa el riu saltironant

Què bonic, què bonic
Quan comença bo i a córrer
Allà a Rauric!

Ple de sàlzers a la vora,
Con hi canten els ocells,
Com s'hi mira la pastora
Rodejada pels anyells.

Què és obac, què és obac,
Què és fresquivol quan decanta
Vers Llorac!

Pels canyars de les fondades
En veure'l d'ací i d'allà
Els pagesos amb aixades
El torrent fan decantar

L'abundor, l'abundor
Va del riu a les parades
De l'Albió!

Pren les aigües saludables
De la Puda, i va baixant
Bo i regant les abundables
Hortalisses del voltant

Sens destorb, sens destorb,
Dóna nom a Vallfogona
De Riucorb !
Com a platejada trena
Descabdella son corrent
I al molí de la Cadena
Va per dar-li moviment.

Baixarà, baixarà ?
Diu tothom, esguardant-te
Guimerà?

Veu les runes de Vall Santa
Amb la Bovera al damunt
Per oir l'ocell com canta
Semblar parar a cada punt

Plana avall, plana avall
Va regant de Ciutadilla
L'amplia vall!

En creuar la carretera
Que de Targa va a Montblanch
Clou de sobte la carrera
Deixant eixut el barranc

Queda sec, queda sec
Enlluernat a la vista
De Nalec !

Per davall de la fondada
El riu Corb torna a sortir
I perquè la torrentada
Faci anar més d'un molí

Va tant tort, Va tant tort
Que contempla retorcent-se
Rocafort!

Què bonic el pla de terra
Que el riu Corb rega desprès ;
Quin contrast que fa la serra
Amb les planes d'olivers

Ben propet, ben propet,
Fa el goig i les delícies
Del Vilet !

Horta avall el riu s'aterra
Perquè veu sortir un gegant
Un forçut gegant de pedra
Damunt del Gardeny vessant

Què vull, què vull dir ?
Ton cloquer, ton sentinella,
Sant Martí !

Tot marxant el riu albira
La presència de Maldà
A belianes l'Urgell mira
I s'espanta de passar.

I allí es fon, i allí es fon
Com ho fan totes les coses
D'aquest món.

Selecciona les notícies segons el teu interès:

#ValldelCorb

La Vall a Instagram