Sobre la transició energètica des de La Vall del Corb

Sobre la transició energètica des de La Vall del Corb
15 Març 2021

Diverses lleis aprovades en els darrers anys situen al centre del debat l'emergència climàtica i la necessitat d'una transició energètica a Catalunya. Es parla d'aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears l'any 2050.

Se'ns diu que hem de produir més energia verda. Que ens hem d'afanyar, que fem tard. 

Des de l'Associació per al desenvolupament integral de la vall del Corb, estem d'acord amb alguns d'aquests plantejaments. 

Però creiem que, més que discutir el QUÈ, hem de parlar del COM. 

I, sobretot, tenim moltes preguntes que ens agradaria, entre totes, anar responent.


1. De què estem parlant quan parlem de no dependre dels combustibles fòssils? 

A dia d'avui, les energies renovables representen un 20% de la producció total d'electricitat a Catalunya. Assolir un 100% d'electricitat renovable sembla un objectiu difícil, però encara és molt més complicat assolir un 100% d'energia renovable, ja que energia i electricitat no són sinònims: l'electricitat només representa un 26% del consum d'energia final. La resta és, bàsicament, petroli i gas natural, és a dir combustibles fòssils. Per tant ens trobem que l'electricitat produïda per fonts renovables representa avui en dia menys del 5% de l'energia consumida a Catalunya. És possible pensar que podem assolir un 100% d'energia provinent de fonts renovables al 2050? S'ha avaluat quina superfície de molins i plaques solars hauríem de tenir per assolir aquests objectius? Es pot realment substituir el petroli i el gas natural per energies renovables? Hi ha prou liti al món per a fabricar totes les bateries que necessitaríem per a poder substituir els cotxes de combustió per cotxes elèctrics? I els camions que fan el transport de mercaderies, podrien ser tots elèctrics? Existeix maquinària pesada elèctrica? Moltes de les nostres sòcies són pageses, i ens hauríem de preguntar: és possible fabricar tractors elèctrics? 

Es parla cada cop més sovint de l'emergència climàtica i de les emissions de carboni, però es parla poc d'altres problemes mediambientals, com l'acabament dels recursos o la pèrdua de biodiversitat. Quins materials són necessaris per a construir les plaques solars i els molins de vent? Hi ha prou material d'aquest tipus per abastir en energia el conjunt del planeta? Quins efectes sobre la biodiversitat té la indústria verda i la generació d'electricitat amb fonts renovables?


2. On és millor emplaçar les centrals de producció d'electricitat?

L'allau de projectes de noves centrals que apareix avui afecta el mateix territori on actualment ja hi ha molins. Es tracta d'una franja molt ben delimitada que parteix de l'est de l'Anoia i l'oest de la Segarra, travessa la vall del Corb i segueix pel Tallat cap a les Garrigues i el sud del Segrià, ocupa tota la Terra Alta i acaba entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Diuen que és aquí on el vent és més favorable. Curiosament en d'altres punts on també ho és (litoral i prelitoral de Barcelona i Girona) pràcticament no hi ha molins projectats. Si es busca la màxima eficiència, com és que Alemanya segueix tenint moltes més plaques solars que Catalunya? Estem parlant d'eficiència a nivell energètic, o de maximitzar la rendibilitat econòmica per part de les grans empreses multinacionals que proposen construir les centrals? 

A més, es calcula que aproximadament un 10% de l'electricitat produïda a Catalunya es perd en el transport. I quin és el cost - econòmic i paisatgístic - de la infraestructura de distribució de l'energia (subestacions, línies d'alta tensió, etc.)? No convé, doncs, apropar la producció dels llocs on es consumirà aquesta energia? Quants molins i plaques serien necessaris per abastir tota la vall del Corb? Amb totes les centrals que ja estan en funcionament a la Vall, quantes comarques estem alimentant en electricitat?

Actualment Catalunya importa gran part del que mengem. En el món sense petroli que ens espera, necessitarem energies netes, però també necessitarem produir localment el que mengem. Quin sentit té ocupar terres de conreu per a produir energia? No seria millor instal·lar les centrals en espais que ja no tenen un ús agrícola? A Catalunya no hi ha prou autopistes, vies de tren i polígons industrials per instal·lar tots els molins i plaques solars que necessitem?


3. Quin és l'impacte mediambiental de la instal·lació massiva d'aquestes centrals de producció d'energia?

Amb els gairebé 20 anys que portem amb molins al nostre territori, s'ha avaluat correctament l'impacte que tenen sobre el medi ambient, i especialment sobre les aus i ratpenats? Es tenen en compte els resultats d'aquests estudis quan es planifiquen els nous molins? I no estem parlant de l'impacte d'un sol molí, o d'una sola central, sinó de la instal·lació massiva de molins en una determinada porció del país. Quin impacte pot tenir una línia de 300 molins de 200 m d'alt, com la que es vol instal·lar entre el Tallat, les Garrigues i el Segrià sec? S'ha avaluat correctament l'impacte de la construcció de les pistes per accedir a les centrals, les subestacions, les línies d'evacuació de l'energia? Hem de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però pot ser que en nom de la lluita contra el canvi climàtic, estiguem accelerant la pèrdua de biodiversitat del nostre entorn? 


4. Quin impacte tenen les centrals sobre la societat i l'economia de la zona on s'instal·len?  

Sovint s'exigeix a les empreses que volen construir centrals eòliques que tramitin estudis d'impacte ambiental. Però quin impacte social tenen els molins? Amb les centrals existents, quants llocs de treball s'han creat a la zona, i quants negocis perillen pel fet d'instal·lar tants molins i plaques? Quants llocs de treball es poden perdre en les cases rurals i altres allotjaments turístics, restaurants, guies de muntanya i altres activitats de natura que existeixen o es podrien desenvolupar a la zona? Ara que es parla força de repoblament, de repte demogràfic, de teletreball, d'oportunitats per al món rural, quanta gent haurà de marxar perquè perdrà la seva font d'ingressos, i quanta gent de les ciutats  voldrà instal·lar-se en una zona plagada de molins i plaques?

A Catalunya les empreses eòliques reverteixen als municipis només un 3,4% del que facturen, i amb el decret de 2019 aquesta xifra encara podria disminuir. És just que el propietari del terreny i l'Ajuntament cobrin, però els seus veïns no? No tindria més sentit decidir entre totes on volem els molins i repartir equitativament entre totes les veïnes i ajuntaments de la comarca els possibles beneficis econòmics? Existeixen exemples de comunitats energètiques locals on hi participa la gent del territori, i de fet aquest és el model predominant en països com Alemanya, els Països Baixos o Dinamarca. Què han fet aquests països per a arribar a aquests resultats? No ens podríem inspirar d'aquestes experiències alhora de pensar les instal·lacions d'energia renovable?

En molts pobles de la vall, els microtalls d'electricitat són freqüents, fins i tot en municipis que ja compten amb alguna central eòlica. És normal que la instal·lació de centrals de producció d'energia no vagi acompanyada, com a mínim, d'una millora en la xarxa local d'abastament?


5. Qui decideix sobre la instal·lació de les centrals?

Moltes entitats i cada cop més ajuntaments afectats mostren el seu rebuig a aquest model de desenvolupament de les energies renovables. La Unió de Pagesos, la DO Costers del Segre, el Fòrum l'Espitllera, a més de la majoria de les entitats ambientals arrelades al territori, associacions de veïns o entitats culturals, es posicionen en contra d'aquesta massificació, i s'estan constituint plataformes i coordinadores en gairebé totes les comarques afectades. Molts Consells comarcals i ajuntaments també s'hi han posicionat. En el nostre cas, el Consell comarcal de la Conca de Barberà, els Ajuntaments de Santa Coloma de Queralt, Pontils, Llorac, Conesa, Passanant i Belltall, Senan i Argençola han aprovat mocions per dir que no volen més molins. Alguns Ajuntaments - Tarrés, Vinaixa, Fulleda, Argençola, Sant Jaume dels Domenys - comencen a aprovar moratòries o a modificar els seus plans d'urbanisme per tal d'evitar la instal·lació de molins o regular-ne els emplaçaments. 

Quan el govern de la Generalitat va decidir tirar endavant el decret llei 16/2019, va tenir en compte en algun moment l'opinió del territori, o només es va reunir amb les empreses promotores? Com pot ser que es tirin endavant projectes fins i tot quan l'Ajuntament afectat no hi està d'acord? És normal que es plantegin col·locar molins de 200 m d'alçada a menys d'un quilòmetre de nuclis habitats, sense ni tan sols convocar a les veïnes afectades? Quantes reunions públiques hi ha hagut per a debatre sobre la idoneïtat de posar, o no, centrals eòliques i solars? És just que es pugui construir una infraestructura d'aquest tipus, parlant només amb la propietària dels terrenys i l'Ajuntament de torn? No seria més adient convocar, com a mínim, a totes les veïnes del municipi?


Se'ns diu que s'han de construir moltes centrals de producció d'energies renovables, que és urgent, que no podem perdre temps. Però no seria important, abans que res, anar responent a totes aquestes preguntes? Hi ha moltes maneres d'impulsar les energies renovables i sabem que som capaces d'imaginar i de posar en marxa projectes innovadors, que incloguin una reflexió sobre els impactes socials i ambientals d'aquestes instal·lacions. Perquè els territoris on vivim no tenen dret a aquest tipus de reflexió i debat públic?  


Selecciona les notícies segons el teu interès:

#ValldelCorb

La Vall a Instagram